Palestina 2018. Art. 4. Salutacions des d’Alella.

IMG_20180818_142231_111

En un negoci de reparació de bicicletes.

Estic molt content d’estar a casa però al mateix temps m’hagués agradat continuar amb aquesta experiència. Ha estat inoblidable, un aprenentatge que m’acompanyarà tota la vida i que penso que tothom hauria de fer. Estic infinitament agraït a l’Ajuntament d’Alella per aquesta oportunitat.

Després d’experiències com aquestes et dones compta de la sort que hem tingut de poder viure on vivim. Cap lloc al món és perfecte, això està clar, però les facilitats aquí són majors que en el seu país.

Us posaré un exemple: a tots nosaltres ens agrada viatjar, estudiar idiomes, conèixer a persones d’altres països, altres cultures. Els palestins tenen una llibertat de moviment molt limitada, no només en el seu país degut als murs i punts de control sinó també a l’estranger. Actualment no tenen aeroport i els israelians no els hi permeten volar des de Tel-Aviv, per tan l’única opció que els hi queda és per Jordània, on per creuar la frontera han de passar fins a tres controls, palestí, israelià i jordà. Només els hi permeten viatjar a Turquia, Egipte i pot ser algun altre país, tots els altres països del món la cosa es complica. En el cas que per exemple vulguin venir a Barcelona, han de rebre una invitació formal i segons la situació de la persona en concret doncs se li acceptarà o no.

Aquesta és un petit relat de la seva vida i l’he volgut compartir amb vosaltres per a que us feu una idea de com pot arribar a ser el dia a dia en un país com el seu.

Durant aquests dies hem tingut l’oportunitat de reunir-nos amb diferents organitzacions. Un dels aspectes que les mateixes ens feien saber és que els palestins tenen tres opcions de vida: resistir pacíficament, la lluita armada o la de viure sota pressió constant. La gran majoria de les persones escullen la de resistir pacíficament, intentant doncs fer arribar per exemple informacions al món del que estan vivint. Ens hem trobat gent molt pacífica, gent molt hospitalària, gent amb les quals compartiria el meu dia a dia.

M’he emportat moltes amistats que espero poder retrobar en breus, ja sigui a Barcelona, a Palestina o a qualsevol lloc del món. A mig termini m’agradaria tornar a viatjar al país.

Com heu pogut veure durant les meves publicacions en cap moment m’he volgut posicionar respecte el conflicte, de fet m’agradaria molt poder conèixer algun dia una família jueva per a que m’expliques doncs quin és el seu punt de vista respecte a la situació, però el que està clar és que en aquest conflicte hi ha un clar beneficiat ii un clar perjudicat on la seva vida poc a poc es veu alterada de forma negativa.

Per acabar, vull animar a tothom a visitar Palestina, definint aquest viatge com a cultural, prenent molta precaució i amb una actitud de voler aprendre  respecte a altres formes de pensar i viure.

IMG_20180821_190530_867

Una abraçada,

Enric Torres Jurado

juradotorresenric@hotmail.com

Anuncis