Resultats de la brigada i despedida

Fa tres setmanes que vam tornar a Alella, després d’haver viscut una de les experiències més intenses de l’any i quasi de la meva vida. El comiat a Mèxic no va ser fàcil, envoltats de llàgrimes ens vam abraçar i ens vam dir que ens tornaríem a veure. Perquè el camí i la germanor que hem creat tot just començava, ens comentaven alguns companys de l’Observatorio de Derechos Humanos de los Pueblos de Oaxca, davant de la Casa de la Mujer.

En aquesta entrada al blog m’agradaria recollir allò que vam transmetre a diferents mitjans de comunicació a l’última roda de premsa ( https://www.nvinoticias.com/nota/124040/documenta-ong-espanola-violacion-dh-en-oaxaca ), que vam realitzar a la ciutat d’Oaxaca el passat 25 d’agost del 2019. Aquesta roda de premsa es va convocar per transmetre les conclusions de la brigada internacional que havia realitzat l’ACP (Associació Catalana per la Pau) a diferents comunitats indígenes del territori d’Oaxaca. Així com per poder denunciar els drets humans que s’estan violant reiteradament en aquest territori.

És per això que vam decidir dividir el comunicat de la roda de premsa en quatre punts, fent referència a les quatre regions que vam visitar, per donar a conèixer aquella informació que vam recollir.

  1. Valles centrales:
  • Les comunitats han demostrat l’èxit d’iniciatives econòmiques autogestionades que, sota el nom “Societat d’Ajuda Mútua per a l’Estalvi“, actuen eficientment i es consoliden com un sistema de banca alternativa. Aquests projectes estan encapçalats per dones, que a més estan desenvolupant un programa basat en l’economia local on es pretén prescindir de la figura de l’intermediari en la cadena tèxtil per retribuir justament el treball de les artesanes. // Una de les problemàtiques més importants a la regió és la presència d’empreses transnacionals, especialment nord-americans i canadencs dedicades a la mineria i a l’extracció dels recursos naturals, especialment or i plata. Les conseqüències d’aquestes pràctiques comporten a la contaminació del territori amb fatals conseqüències per a les comunitats que l’habiten.

2. Región Mixteca:

  • Les comunitats amb les quals ha contactat la brigada internacional relaten situacions de violència sistemàtica i repetida per part del grup paramilitar Antorcha Campesina. Aquestes violències s’expressen en forma de destrosses materials, despulla de territoris, amenaces físiques i psicològiques com en el cas del Ojite Cuauhtemoc i desplaçaments forçats com el cas de la senyora Bernardina Santiago López, originària de Guadalupe Nou Tenochtitlan, Putla Vila de Guerrero. // El simple fet de ser població indígena, situa aquestes persones en el punt de mira de les organitzacions paramilitars que busquen ocupar i despullar el territori en benefici propi i de tercer. // Les comunitats més allunyades dels nuclis urbans pateixen d’una important manca d’inversió pública, la qual cosa es tradueix en una escassetat d’infraestructura, així com de subministraments bàsics. En el cas de San Isidro Siniyucu, a Sant Antonio Sinicahua, les comunitats informen de la impossibilitat de desenvolupar les seves activitats econòmiques, basades sobretot en l’agricultura, per falta d’aigua. Una bona part de la població no té accés a una educació bàsica, fet que es tradueix en una important taxa d’analfabetisme.

3. La cuenca del Papaloapan:

  • Les comunitats expressen la seva preocupació per la imposició de projectes d’extracció de recursos. S’han concessionat territoris a diferents empreses d’origen canadenc que, a partir de la tècnica de la mineria a cel obert, contaminen els aqüífers de tota la regió. A més, la tècnica del fracking, va guanyat força en aquest territori, la qual cosa suposa també un model extractivista altament perjudicial per al medi ambient. // L’empresa italiana Enersy entra en el territori per imposar una hidroelèctrica per generar energia. Aquest projecte suposaria la inundació completa de fins a 15 comunitats, el que causaria un desplaçament forçós a centenars de famílies. // L’activitat de les empreses cervesera i paperera a la conca del riu Papaloapan suposa una important contaminació per al medi amb la consegüent escassetat d’aigua potable per a les comunitats d’aquesta regió.

4. Costa:

  • La comunitat adverteix sobre el ressorgiment de les amenaces dels projectes de caràcter turístic que suposarien una nova onada d’expropiacions de terreny, que quedarien en mans de grans inversors estrangers per al desenvolupament de projectes turístics.

Tota aquesta informació només és el traspàs que vàrem fer als mitjans de comunicació locals, però rere cada dada existeixen milers d’històries de persones que estan patint, de terres que s’estan contaminant i de drets que s’estan violant. Que la lluita per aconseguir tenir aquests drets humans és diària, és dura, és TOTA l’estona… i queda molt per fer, moltes coses que canviar, per fer d’aquest un món millor.

Estic profundament agraïda que l’Ajuntament d’Alella m’hagi concedit aquesta oportunitat que m’ha nodrit en molts sentits. No només en l’àmbit social, ja que he conegut a gent meravellosa que a través de les seves vivències han fet que forméssim un grup on tothom ha trobat el seu espai i moment. També ha estat el context polític mexicà i les nostres afinitats amb la contrapart, que ens han permès treballar mà a mà, amb les diferents propostes que se’ns anaven proposant durant la brigada. Ara mateix penso en elles i recordo la sensació d’estar envoltada de gent tan forta, tan lluitadora i amb tantes ganes de viure cada dia per millorar el món per aquells que vindran. Ara toca lluitar, des d’aquí, per alliberar-nos de tot allò que ens oprimeix!

Por la defensa de los derechos del pueblo, construyendo el poder popular! (Lema del Codep)

Andrea Cuevas

Primeres experiències a terreny mexicà

Hola a tots/es!

Us escrivim des de l’heroica ciudad de Tlajiaco, portem tot just una setmana d’estada a Mèxic que no ens ha deixat indiferents. Des de la càlida arribada per part de la contrapart de l’Associació Catalana per la Pau (ACP), el Observatorio de los Derechos Humanos de los Pueblos, CODEP (Consejo Defensa de los Derechos de los Pueblos) y CODEM (CComité de Defensa de los Derechos de las Mujer) passant per les diferències culturals, fins a conèixer els grans casos de corrupció que aquí són tan cruels i habituals.

A Oaxaca, la regió on durem a terme la major part de les estades, hi conviuen 16 cultures diferents, totes elles minoritzades i maltractades per part d’accions governamentals corruptes que fan cada nou dia més dur que l’anterior.

En aquesta setmana, hem visitat diferents comunitats a Oaxaca, San José del Progreso, Río Anona, San José del Progreso, Santa María Velato, Santa María del Tule, Nochitchlan, Tlajiaco, Ojite Cuautemo. En aquests llocs hem conegut les problemàtiques que porten a la gent d’aquestes comunitats a viure amb dificultats. Exemples d’aquestes problemàtiques són:
-Projectes de mines: a certes comunitats, assentades històricament als indrets on estan situades, el govern i una empresa multinacional, juntament amb el suport de gent corrompuda, decideixen obrir mines de cel obert, prometen feina als locals que no arriba. El que si arriba és la degradació del sòl i la contaminació del medi ambient, ja que a les tècniques d’extracció d’or i plata s’utilitzen agents contaminants com el cianur o el mercuri, a més de crear llacunes de pirita.

-Dures repressions policials armades contra manifestacions pacífiques, que deixen 11 morts el 19 de juny i més de 120 ferits per armes de foc, a més de gent desapareguda i torturada.

-Paramilitarisme: el grup paramilitar “Antorcha Campesina” que suposadament va ser creat pel govern com una agrupació per protegir els interessos dels pagesos, ha resultat ser un braç armat del partit que els va crear, que només até a interessos propis. Aquest grup paramilitar, actua pressionant, amenaçant, agredint i matant a tots aquells que s’oposen als seus ideals, discriminant a la població indígena. Durant l’estada a la regió mixteca, hem pogut conèixer i recollir la cruel experiència de gent amenaçada i pressionada a marxar del seu poble per intentar salvar la seva vida.

En resum, i encara que ens produeixi dol dir-ho, veient aquesta realitat, entenem perquè gran part del poble mexicà prefereix jugar-se la vida emigrant cap al malson americà.

Ara remoguts i atravessats per diferents emocions, continuem amb ganes aquesta gran experiència.

Por la defensa de los derechos del pueblo, construyendo el poder popular! (Lema del Codep)

Andrea i Alejandro

Marxem a Mèxic!

Bon dia!

Ja som a l’aeroport de Barcelona, amb ganes que comenci l’aventura.

Som l’Alejandro Monfort, graduat en d’Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Pompeu Fabra i l’Andrea Cuevas, graduada en Comunicació i Indústries Culturals per la Universitat de Barcelona, agraïts que l’Ajuntament d’Alella ens hagi concedit l’oportunitat per a fer de brigadistes a un país com Mèxic.

A ambos ens motiven els projectes de cooperació internacional i agafem amb ganes aquesta oportunitat per poder conèixer en primera persona el context sociopolític mexicà.

Els dos caps de setmana de formacions amb l’ACP (Associació Catalana per la Pau) ens han permès assolir coneixements sobre els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), problemàtiques relacionades amb la fam arreu del món, violències de gènere, drets humans, entre d’altres.
Així com vam tenir l’honor de conèixer a la Majo Siscar, periodista que ha estat a Mèxic durant vuit anys en contacte amb pobles indígenes.

Aquest viatge el realitzem acompanyats per tres persones més, la Berta, la Marina i en Guillem. Voldríem agrair també a totes les persones de l’ACP que han treballat perquè això sigui possible.

Avui viatjarem des de Barcelona fins Mexico DF, i demà agafarem un autobús per arribar fins a Oaxaca, on comença la ruta.

Us mantindrem informats un cop siguem a terreny. Fins aviat!

Alejandro i Andrea

Palestina 2018. Art. 4. Salutacions des d’Alella.

IMG_20180818_142231_111

En un negoci de reparació de bicicletes.

Estic molt content d’estar a casa però al mateix temps m’hagués agradat continuar amb aquesta experiència. Ha estat inoblidable, un aprenentatge que m’acompanyarà tota la vida i que penso que tothom hauria de fer. Estic infinitament agraït a l’Ajuntament d’Alella per aquesta oportunitat.

Després d’experiències com aquestes et dones compta de la sort que hem tingut de poder viure on vivim. Cap lloc al món és perfecte, això està clar, però les facilitats aquí són majors que en el seu país.

Us posaré un exemple: a tots nosaltres ens agrada viatjar, estudiar idiomes, conèixer a persones d’altres països, altres cultures. Els palestins tenen una llibertat de moviment molt limitada, no només en el seu país degut als murs i punts de control sinó també a l’estranger. Actualment no tenen aeroport i els israelians no els hi permeten volar des de Tel-Aviv, per tan l’única opció que els hi queda és per Jordània, on per creuar la frontera han de passar fins a tres controls, palestí, israelià i jordà. Només els hi permeten viatjar a Turquia, Egipte i pot ser algun altre país, tots els altres països del món la cosa es complica. En el cas que per exemple vulguin venir a Barcelona, han de rebre una invitació formal i segons la situació de la persona en concret doncs se li acceptarà o no.

Aquesta és un petit relat de la seva vida i l’he volgut compartir amb vosaltres per a que us feu una idea de com pot arribar a ser el dia a dia en un país com el seu.

Durant aquests dies hem tingut l’oportunitat de reunir-nos amb diferents organitzacions. Un dels aspectes que les mateixes ens feien saber és que els palestins tenen tres opcions de vida: resistir pacíficament, la lluita armada o la de viure sota pressió constant. La gran majoria de les persones escullen la de resistir pacíficament, intentant doncs fer arribar per exemple informacions al món del que estan vivint. Ens hem trobat gent molt pacífica, gent molt hospitalària, gent amb les quals compartiria el meu dia a dia.

M’he emportat moltes amistats que espero poder retrobar en breus, ja sigui a Barcelona, a Palestina o a qualsevol lloc del món. A mig termini m’agradaria tornar a viatjar al país.

Com heu pogut veure durant les meves publicacions en cap moment m’he volgut posicionar respecte el conflicte, de fet m’agradaria molt poder conèixer algun dia una família jueva per a que m’expliques doncs quin és el seu punt de vista respecte a la situació, però el que està clar és que en aquest conflicte hi ha un clar beneficiat ii un clar perjudicat on la seva vida poc a poc es veu alterada de forma negativa.

Per acabar, vull animar a tothom a visitar Palestina, definint aquest viatge com a cultural, prenent molta precaució i amb una actitud de voler aprendre  respecte a altres formes de pensar i viure.

IMG_20180821_190530_867

Una abraçada,

Enric Torres Jurado

juradotorresenric@hotmail.com

Palestina 2018. Art. 3. Règim d’Apartheid.

IMG_20180820_105111_107

Murs de fins a 20 metres d’alçada.

EXPROPIACIÓ DE TERRES, ASSENTAMENTS, CAMPS DE REFUGIATS, CHECK-POINTS i MUR

En aquesta publicació m’agradaria parlar respecte a aspectes molt importants en el conflicte com són l’expropiació de terres, assentaments, camps de refugiats, check-points i murs.

El govern israelià expropia de forma indiscriminada el territori palestí. Utilitza aquesta política amb l’objectiu d’expandir el seu territori. Aquest mateix govern escull a dit un territori, fa fora a la força el seus habitants, els hi destrueix les cases i aleshores decideix que fer-hi. En una de les nits a prop de la ciutat de Ramallah, vam passar la nit a casa d’una família palestina que li havien expropiat part de les seves terres i tenien un assentament a menys de 5 metres de casa seva. Assentaments amb seguretat privada militar, accés privat on hi viuen jueus que han estat ajudats pel govern a establir-se allà.

Us imagineu que vosaltres heu decidit utilitzar els vostres estalvis per comprar un terreny per construir-hi una casa per vosaltres i la vostra família i d’un dia per l’altre entra un soldat, us fa fora per expropiar-ho tot, doncs aquesta és la realitat a Palestina. Moltes de les persones que han patit aquesta expropiació viuen actualment en camps de refugiats.

IMG_20180819_095944_752

Casa derruida.

Un dels aspectes que també vull comentar són els check-points. Aquests punts de control compliquen molt la vida i la mobilitat dels palestins. N’hi han que han generat la pèrdua de les feines dels palestins ja que discriminadament els soldats israelians poden tancar l’accés.

Per acabar, els murs, actualment s’hi poden trobar fins a 720km de mur a Cisjordània. Murs que divideixen pobles, ciutats, terrenys, famílies, que poden arribar a generar que un escolar enlloc de tardar 5 minuts pugui arribar a tardar fins a 2 hores a arribar a la seva escola.

Aquest és un petit exemple de la realitat a Palestina.

IMG_20180815_165459_475

Punts de control.

Aquest és el meu últim post des del seu país. Demà a la tarda ja seré a casa i acabaré amb una última publicació parlant d’experiències, de les diferents organitzacions que hem tingut oportunitat de conèixer, de com es la vida, dels amics que he fet i animant a visitar el país.

Palestina 2018. Art. 2. L’aigua és vida

P1010453

Salutacions des de Ramallah

Tal i com us vaig dir en l’anterior publicació, primerament m’agradaria que conegueu la Palestinian Farmers Union (PFU), la qual és un sindicat d’agricultors i ramaders que vetlla per els drets dels mateixos. És l’organització que ens rep i acompanya durant l’estada al país. Des de fa anys l’Associació Catalana per la Pau (ACP) hi col·labora amb diferents projectes.

Durant aquests dies hem estat a prop de la ciutat de Jerusalem, a l’est de la  mateixa i de Ramallah, l’actual capital administrativa palestina. Recordeu que els palestins reclamen Jerusalem com la seva capital.

Un dels aspectes que m’agradaria comentar en aquesta segona publicació és l’accessibilitat a l’aigua per part de la població palestina.

Actualment l’administració de l’aigua està el sota control del govern israelià. Aquest mateix govern que expropia els recursos naturals del territori palestí fa pagar per el preu de l’aigua fins a 3 cops més a un palestí que a un ciutadà israelià. A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), diu que una persona hauria de disposar de 150l d’aigua al dia per satisfer les seves necessitats vitals. Malauradament un palestí només té dret a una mitjana de 79l al dia a Cisjordània i entre 40-50l al dia a Gaza, segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA). En canvi un ciutadà  israelià, fins a 500l d’aigua al dia. En el cas que un palestí excedeixi d’aquesta quantitat, les autoritats li podrien arribar a  tallar l’aigua.

L’objectiu d’aquestes accions per part del govern israelià és la de destruir la principal font d’ingresos de l’economia palestina (agricultura i ramaderia) i complicar encara més la seva vida.

Un dels aspectes positius, és que utilitzen dipòsits per recollir l’aigua de la pluja, tot i així i degut al clima que tenen no els hi aporta gaires beneficis.

 

Resum dades rellevants:

Control de l’aigua: Govern Israelià

Expropiació: Aquest mateix govern expropia els recursos naturals palestins

OMS: Recomana 150l d’aigua al dia per persona

Palestins: A Cisjordània – 79l de mitjana al dia / A Gaza – 40-50l de mitjana al dia. Font: UNRWA

Israelians: 500l al dia

Cost: Fins a 3 cops més car per a un palestí

Objectiu: Destruir l’economia palestina i complicar encara més la seva vida

 

De cara a la següent publicació tinc intenció de parlar respecte als assentaments i murs.

 

Una abraçada. Enric. 17/08/2018

Palestina 2018. Primera publicació.

Abans d’iniciar la primera entrada, m’agradaria enviar una abraçada personal a la Carla Riverola Brutau que per motius de salut no greus no ens podrà acompanyar en aquesta experiència.

El meu nom és Enric Torres Jurado, tinc 27 anys i sóc graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per INEFC Barcelona. M’agrada l’esport i viatjar, quantes més experiències a l’estranger millor.

No vinc del món de la cooperació internacional però espero que aquesta experiència m’obri les portes a tot aquest àmbit.

M’agrada relacionar-me contínuament amb gent d’altres cultures, em considero una persona amb molta intriga per conèixer tot el que passa al món. Conèixer el rerefons de les coses i si pot ser sempre amb el màxim contacte possible amb la població local. Quan viatjo vull ser un més d’ells. No m’agrada deixar-me emportar pel que diu la societat, vull contrastar aquesta informació amb les meves experiències, crec que aquesta és la millor forma per poder tenir una opinió, visió més clara de la situació.

Fa molts anys que estic darrera d’aquesta beca que proporciona l’Ajuntament d’Alella, crec fermament que s’ha de seguir apostant en aquest 7% del pressupost anual destinat a cooperació internacional. És una manera de fer molt més conscient a la població dels conflictes que hi han al nostre planeta. És apostar per l’educació.

Durant aquests mesos he estat molt il·lusionat per a que arribi aquest divendres dia 10 i iniciar l’aventura amb les altres companyes. Hem tingut diferents reunions amb l’Associació Catalana per la Pau ACP, a la ciutat de Barcelona, l’associació que organitza l’estada, i també ens vam endinsar també en una formació de 48 hores sobre tot el que engloba la cooperació.

En aquesta formació vàrem parlar de molts temes, com per exemple, drets humans, cultura de pau i conflicte, perspectiva regional palestina i de l’orient mitjà en general, orígens, causes i situació sociopolítica actual, aspectes de caire organitzatiu, etc.

Vam tenir també l’oportunitat de conèixer-nos entre nosaltres. Serem una brigada de 5 persones, jo com a representant del nostre poble, Alella. Vull donar les gràcies a totes les persones que hi han al darrere de tot aquest projecte. També vull animar a tots els joves del poble a participar-hi.

Durant les següents aportacions al blog, presentaré l’organització que ens acull a Palestina, la Palestinian Farmers Union PFU i que és el que realment anem a fer allà, evidentment ja us escriuré des del seu país, Palestina.IMG-20180617-WA0007