Resultats de la brigada i despedida

Fa tres setmanes que vam tornar a Alella, després d’haver viscut una de les experiències més intenses de l’any i quasi de la meva vida. El comiat a Mèxic no va ser fàcil, envoltats de llàgrimes ens vam abraçar i ens vam dir que ens tornaríem a veure. Perquè el camí i la germanor que hem creat tot just començava, ens comentaven alguns companys de l’Observatorio de Derechos Humanos de los Pueblos de Oaxca, davant de la Casa de la Mujer.

En aquesta entrada al blog m’agradaria recollir allò que vam transmetre a diferents mitjans de comunicació a l’última roda de premsa ( https://www.nvinoticias.com/nota/124040/documenta-ong-espanola-violacion-dh-en-oaxaca ), que vam realitzar a la ciutat d’Oaxaca el passat 25 d’agost del 2019. Aquesta roda de premsa es va convocar per transmetre les conclusions de la brigada internacional que havia realitzat l’ACP (Associació Catalana per la Pau) a diferents comunitats indígenes del territori d’Oaxaca. Així com per poder denunciar els drets humans que s’estan violant reiteradament en aquest territori.

És per això que vam decidir dividir el comunicat de la roda de premsa en quatre punts, fent referència a les quatre regions que vam visitar, per donar a conèixer aquella informació que vam recollir.

  1. Valles centrales:
  • Les comunitats han demostrat l’èxit d’iniciatives econòmiques autogestionades que, sota el nom “Societat d’Ajuda Mútua per a l’Estalvi“, actuen eficientment i es consoliden com un sistema de banca alternativa. Aquests projectes estan encapçalats per dones, que a més estan desenvolupant un programa basat en l’economia local on es pretén prescindir de la figura de l’intermediari en la cadena tèxtil per retribuir justament el treball de les artesanes. // Una de les problemàtiques més importants a la regió és la presència d’empreses transnacionals, especialment nord-americans i canadencs dedicades a la mineria i a l’extracció dels recursos naturals, especialment or i plata. Les conseqüències d’aquestes pràctiques comporten a la contaminació del territori amb fatals conseqüències per a les comunitats que l’habiten.

2. Región Mixteca:

  • Les comunitats amb les quals ha contactat la brigada internacional relaten situacions de violència sistemàtica i repetida per part del grup paramilitar Antorcha Campesina. Aquestes violències s’expressen en forma de destrosses materials, despulla de territoris, amenaces físiques i psicològiques com en el cas del Ojite Cuauhtemoc i desplaçaments forçats com el cas de la senyora Bernardina Santiago López, originària de Guadalupe Nou Tenochtitlan, Putla Vila de Guerrero. // El simple fet de ser població indígena, situa aquestes persones en el punt de mira de les organitzacions paramilitars que busquen ocupar i despullar el territori en benefici propi i de tercer. // Les comunitats més allunyades dels nuclis urbans pateixen d’una important manca d’inversió pública, la qual cosa es tradueix en una escassetat d’infraestructura, així com de subministraments bàsics. En el cas de San Isidro Siniyucu, a Sant Antonio Sinicahua, les comunitats informen de la impossibilitat de desenvolupar les seves activitats econòmiques, basades sobretot en l’agricultura, per falta d’aigua. Una bona part de la població no té accés a una educació bàsica, fet que es tradueix en una important taxa d’analfabetisme.

3. La cuenca del Papaloapan:

  • Les comunitats expressen la seva preocupació per la imposició de projectes d’extracció de recursos. S’han concessionat territoris a diferents empreses d’origen canadenc que, a partir de la tècnica de la mineria a cel obert, contaminen els aqüífers de tota la regió. A més, la tècnica del fracking, va guanyat força en aquest territori, la qual cosa suposa també un model extractivista altament perjudicial per al medi ambient. // L’empresa italiana Enersy entra en el territori per imposar una hidroelèctrica per generar energia. Aquest projecte suposaria la inundació completa de fins a 15 comunitats, el que causaria un desplaçament forçós a centenars de famílies. // L’activitat de les empreses cervesera i paperera a la conca del riu Papaloapan suposa una important contaminació per al medi amb la consegüent escassetat d’aigua potable per a les comunitats d’aquesta regió.

4. Costa:

  • La comunitat adverteix sobre el ressorgiment de les amenaces dels projectes de caràcter turístic que suposarien una nova onada d’expropiacions de terreny, que quedarien en mans de grans inversors estrangers per al desenvolupament de projectes turístics.

Tota aquesta informació només és el traspàs que vàrem fer als mitjans de comunicació locals, però rere cada dada existeixen milers d’històries de persones que estan patint, de terres que s’estan contaminant i de drets que s’estan violant. Que la lluita per aconseguir tenir aquests drets humans és diària, és dura, és TOTA l’estona… i queda molt per fer, moltes coses que canviar, per fer d’aquest un món millor.

Estic profundament agraïda que l’Ajuntament d’Alella m’hagi concedit aquesta oportunitat que m’ha nodrit en molts sentits. No només en l’àmbit social, ja que he conegut a gent meravellosa que a través de les seves vivències han fet que forméssim un grup on tothom ha trobat el seu espai i moment. També ha estat el context polític mexicà i les nostres afinitats amb la contrapart, que ens han permès treballar mà a mà, amb les diferents propostes que se’ns anaven proposant durant la brigada. Ara mateix penso en elles i recordo la sensació d’estar envoltada de gent tan forta, tan lluitadora i amb tantes ganes de viure cada dia per millorar el món per aquells que vindran. Ara toca lluitar, des d’aquí, per alliberar-nos de tot allò que ens oprimeix!

Por la defensa de los derechos del pueblo, construyendo el poder popular! (Lema del Codep)

Andrea Cuevas

Anuncis

Primeres experiències a terreny mexicà

Hola a tots/es!

Us escrivim des de l’heroica ciudad de Tlajiaco, portem tot just una setmana d’estada a Mèxic que no ens ha deixat indiferents. Des de la càlida arribada per part de la contrapart de l’Associació Catalana per la Pau (ACP), el Observatorio de los Derechos Humanos de los Pueblos, CODEP (Consejo Defensa de los Derechos de los Pueblos) y CODEM (CComité de Defensa de los Derechos de las Mujer) passant per les diferències culturals, fins a conèixer els grans casos de corrupció que aquí són tan cruels i habituals.

A Oaxaca, la regió on durem a terme la major part de les estades, hi conviuen 16 cultures diferents, totes elles minoritzades i maltractades per part d’accions governamentals corruptes que fan cada nou dia més dur que l’anterior.

En aquesta setmana, hem visitat diferents comunitats a Oaxaca, San José del Progreso, Río Anona, San José del Progreso, Santa María Velato, Santa María del Tule, Nochitchlan, Tlajiaco, Ojite Cuautemo. En aquests llocs hem conegut les problemàtiques que porten a la gent d’aquestes comunitats a viure amb dificultats. Exemples d’aquestes problemàtiques són:
-Projectes de mines: a certes comunitats, assentades històricament als indrets on estan situades, el govern i una empresa multinacional, juntament amb el suport de gent corrompuda, decideixen obrir mines de cel obert, prometen feina als locals que no arriba. El que si arriba és la degradació del sòl i la contaminació del medi ambient, ja que a les tècniques d’extracció d’or i plata s’utilitzen agents contaminants com el cianur o el mercuri, a més de crear llacunes de pirita.

-Dures repressions policials armades contra manifestacions pacífiques, que deixen 11 morts el 19 de juny i més de 120 ferits per armes de foc, a més de gent desapareguda i torturada.

-Paramilitarisme: el grup paramilitar “Antorcha Campesina” que suposadament va ser creat pel govern com una agrupació per protegir els interessos dels pagesos, ha resultat ser un braç armat del partit que els va crear, que només até a interessos propis. Aquest grup paramilitar, actua pressionant, amenaçant, agredint i matant a tots aquells que s’oposen als seus ideals, discriminant a la població indígena. Durant l’estada a la regió mixteca, hem pogut conèixer i recollir la cruel experiència de gent amenaçada i pressionada a marxar del seu poble per intentar salvar la seva vida.

En resum, i encara que ens produeixi dol dir-ho, veient aquesta realitat, entenem perquè gran part del poble mexicà prefereix jugar-se la vida emigrant cap al malson americà.

Ara remoguts i atravessats per diferents emocions, continuem amb ganes aquesta gran experiència.

Por la defensa de los derechos del pueblo, construyendo el poder popular! (Lema del Codep)

Andrea i Alejandro

Marxem a Mèxic!

Bon dia!

Ja som a l’aeroport de Barcelona, amb ganes que comenci l’aventura.

Som l’Alejandro Monfort, graduat en d’Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Pompeu Fabra i l’Andrea Cuevas, graduada en Comunicació i Indústries Culturals per la Universitat de Barcelona, agraïts que l’Ajuntament d’Alella ens hagi concedit l’oportunitat per a fer de brigadistes a un país com Mèxic.

A ambos ens motiven els projectes de cooperació internacional i agafem amb ganes aquesta oportunitat per poder conèixer en primera persona el context sociopolític mexicà.

Els dos caps de setmana de formacions amb l’ACP (Associació Catalana per la Pau) ens han permès assolir coneixements sobre els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), problemàtiques relacionades amb la fam arreu del món, violències de gènere, drets humans, entre d’altres.
Així com vam tenir l’honor de conèixer a la Majo Siscar, periodista que ha estat a Mèxic durant vuit anys en contacte amb pobles indígenes.

Aquest viatge el realitzem acompanyats per tres persones més, la Berta, la Marina i en Guillem. Voldríem agrair també a totes les persones de l’ACP que han treballat perquè això sigui possible.

Avui viatjarem des de Barcelona fins Mexico DF, i demà agafarem un autobús per arribar fins a Oaxaca, on comença la ruta.

Us mantindrem informats un cop siguem a terreny. Fins aviat!

Alejandro i Andrea