Palestina 2018. Art. 4. Salutacions des d’Alella.

IMG_20180818_142231_111

En un negoci de reparació de bicicletes.

Estic molt content d’estar a casa però al mateix temps m’hagués agradat continuar amb aquesta experiència. Ha estat inoblidable, un aprenentatge que m’acompanyarà tota la vida i que penso que tothom hauria de fer. Estic infinitament agraït a l’Ajuntament d’Alella per aquesta oportunitat.

Després d’experiències com aquestes et dones compta de la sort que hem tingut de poder viure on vivim. Cap lloc al món és perfecte, això està clar, però les facilitats aquí són majors que en el seu país.

Us posaré un exemple: a tots nosaltres ens agrada viatjar, estudiar idiomes, conèixer a persones d’altres països, altres cultures. Els palestins tenen una llibertat de moviment molt limitada, no només en el seu país degut als murs i punts de control sinó també a l’estranger. Actualment no tenen aeroport i els israelians no els hi permeten volar des de Tel-Aviv, per tan l’única opció que els hi queda és per Jordània, on per creuar la frontera han de passar fins a tres controls, palestí, israelià i jordà. Només els hi permeten viatjar a Turquia, Egipte i pot ser algun altre país, tots els altres països del món la cosa es complica. En el cas que per exemple vulguin venir a Barcelona, han de rebre una invitació formal i segons la situació de la persona en concret doncs se li acceptarà o no.

Aquesta és un petit relat de la seva vida i l’he volgut compartir amb vosaltres per a que us feu una idea de com pot arribar a ser el dia a dia en un país com el seu.

Durant aquests dies hem tingut l’oportunitat de reunir-nos amb diferents organitzacions. Un dels aspectes que les mateixes ens feien saber és que els palestins tenen tres opcions de vida: resistir pacíficament, la lluita armada o la de viure sota pressió constant. La gran majoria de les persones escullen la de resistir pacíficament, intentant doncs fer arribar per exemple informacions al món del que estan vivint. Ens hem trobat gent molt pacífica, gent molt hospitalària, gent amb les quals compartiria el meu dia a dia.

M’he emportat moltes amistats que espero poder retrobar en breus, ja sigui a Barcelona, a Palestina o a qualsevol lloc del món. A mig termini m’agradaria tornar a viatjar al país.

Com heu pogut veure durant les meves publicacions en cap moment m’he volgut posicionar respecte el conflicte, de fet m’agradaria molt poder conèixer algun dia una família jueva per a que m’expliques doncs quin és el seu punt de vista respecte a la situació, però el que està clar és que en aquest conflicte hi ha un clar beneficiat ii un clar perjudicat on la seva vida poc a poc es veu alterada de forma negativa.

Per acabar, vull animar a tothom a visitar Palestina, definint aquest viatge com a cultural, prenent molta precaució i amb una actitud de voler aprendre  respecte a altres formes de pensar i viure.

IMG_20180821_190530_867

Una abraçada,

Enric Torres Jurado

juradotorresenric@hotmail.com

Anuncis

Palestina 2018. Art. 3. Règim d’Apartheid.

IMG_20180820_105111_107

Murs de fins a 20 metres d’alçada.

EXPROPIACIÓ DE TERRES, ASSENTAMENTS, CAMPS DE REFUGIATS, CHECK-POINTS i MUR

En aquesta publicació m’agradaria parlar respecte a aspectes molt importants en el conflicte com són l’expropiació de terres, assentaments, camps de refugiats, check-points i murs.

El govern israelià expropia de forma indiscriminada el territori palestí. Utilitza aquesta política amb l’objectiu d’expandir el seu territori. Aquest mateix govern escull a dit un territori, fa fora a la força el seus habitants, els hi destrueix les cases i aleshores decideix que fer-hi. En una de les nits a prop de la ciutat de Ramallah, vam passar la nit a casa d’una família palestina que li havien expropiat part de les seves terres i tenien un assentament a menys de 5 metres de casa seva. Assentaments amb seguretat privada militar, accés privat on hi viuen jueus que han estat ajudats pel govern a establir-se allà.

Us imagineu que vosaltres heu decidit utilitzar els vostres estalvis per comprar un terreny per construir-hi una casa per vosaltres i la vostra família i d’un dia per l’altre entra un soldat, us fa fora per expropiar-ho tot, doncs aquesta és la realitat a Palestina. Moltes de les persones que han patit aquesta expropiació viuen actualment en camps de refugiats.

IMG_20180819_095944_752

Casa derruida.

Un dels aspectes que també vull comentar són els check-points. Aquests punts de control compliquen molt la vida i la mobilitat dels palestins. N’hi han que han generat la pèrdua de les feines dels palestins ja que discriminadament els soldats israelians poden tancar l’accés.

Per acabar, els murs, actualment s’hi poden trobar fins a 720km de mur a Cisjordània. Murs que divideixen pobles, ciutats, terrenys, famílies, que poden arribar a generar que un escolar enlloc de tardar 5 minuts pugui arribar a tardar fins a 2 hores a arribar a la seva escola.

Aquest és un petit exemple de la realitat a Palestina.

IMG_20180815_165459_475

Punts de control.

Aquest és el meu últim post des del seu país. Demà a la tarda ja seré a casa i acabaré amb una última publicació parlant d’experiències, de les diferents organitzacions que hem tingut oportunitat de conèixer, de com es la vida, dels amics que he fet i animant a visitar el país.

Palestina 2018. Art. 2. L’aigua és vida

P1010453

Salutacions des de Ramallah

Tal i com us vaig dir en l’anterior publicació, primerament m’agradaria que conegueu la Palestinian Farmers Union (PFU), la qual és un sindicat d’agricultors i ramaders que vetlla per els drets dels mateixos. És l’organització que ens rep i acompanya durant l’estada al país. Des de fa anys l’Associació Catalana per la Pau (ACP) hi col·labora amb diferents projectes.

Durant aquests dies hem estat a prop de la ciutat de Jerusalem, a l’est de la  mateixa i de Ramallah, l’actual capital administrativa palestina. Recordeu que els palestins reclamen Jerusalem com la seva capital.

Un dels aspectes que m’agradaria comentar en aquesta segona publicació és l’accessibilitat a l’aigua per part de la població palestina.

Actualment l’administració de l’aigua està el sota control del govern israelià. Aquest mateix govern que expropia els recursos naturals del territori palestí fa pagar per el preu de l’aigua fins a 3 cops més a un palestí que a un ciutadà israelià. A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), diu que una persona hauria de disposar de 150l d’aigua al dia per satisfer les seves necessitats vitals. Malauradament un palestí només té dret a una mitjana de 79l al dia a Cisjordània i entre 40-50l al dia a Gaza, segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA). En canvi un ciutadà  israelià, fins a 500l d’aigua al dia. En el cas que un palestí excedeixi d’aquesta quantitat, les autoritats li podrien arribar a  tallar l’aigua.

L’objectiu d’aquestes accions per part del govern israelià és la de destruir la principal font d’ingresos de l’economia palestina (agricultura i ramaderia) i complicar encara més la seva vida.

Un dels aspectes positius, és que utilitzen dipòsits per recollir l’aigua de la pluja, tot i així i degut al clima que tenen no els hi aporta gaires beneficis.

 

Resum dades rellevants:

Control de l’aigua: Govern Israelià

Expropiació: Aquest mateix govern expropia els recursos naturals palestins

OMS: Recomana 150l d’aigua al dia per persona

Palestins: A Cisjordània – 79l de mitjana al dia / A Gaza – 40-50l de mitjana al dia. Font: UNRWA

Israelians: 500l al dia

Cost: Fins a 3 cops més car per a un palestí

Objectiu: Destruir l’economia palestina i complicar encara més la seva vida

 

De cara a la següent publicació tinc intenció de parlar respecte als assentaments i murs.

 

Una abraçada. Enric. 17/08/2018

Palestina 2018. Primera publicació.

Abans d’iniciar la primera entrada, m’agradaria enviar una abraçada personal a la Carla Riverola Brutau que per motius de salut no greus no ens podrà acompanyar en aquesta experiència.

El meu nom és Enric Torres Jurado, tinc 27 anys i sóc graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per INEFC Barcelona. M’agrada l’esport i viatjar, quantes més experiències a l’estranger millor.

No vinc del món de la cooperació internacional però espero que aquesta experiència m’obri les portes a tot aquest àmbit.

M’agrada relacionar-me contínuament amb gent d’altres cultures, em considero una persona amb molta intriga per conèixer tot el que passa al món. Conèixer el rerefons de les coses i si pot ser sempre amb el màxim contacte possible amb la població local. Quan viatjo vull ser un més d’ells. No m’agrada deixar-me emportar pel que diu la societat, vull contrastar aquesta informació amb les meves experiències, crec que aquesta és la millor forma per poder tenir una opinió, visió més clara de la situació.

Fa molts anys que estic darrera d’aquesta beca que proporciona l’Ajuntament d’Alella, crec fermament que s’ha de seguir apostant en aquest 7% del pressupost anual destinat a cooperació internacional. És una manera de fer molt més conscient a la població dels conflictes que hi han al nostre planeta. És apostar per l’educació.

Durant aquests mesos he estat molt il·lusionat per a que arribi aquest divendres dia 10 i iniciar l’aventura amb les altres companyes. Hem tingut diferents reunions amb l’Associació Catalana per la Pau ACP, a la ciutat de Barcelona, l’associació que organitza l’estada, i també ens vam endinsar també en una formació de 48 hores sobre tot el que engloba la cooperació.

En aquesta formació vàrem parlar de molts temes, com per exemple, drets humans, cultura de pau i conflicte, perspectiva regional palestina i de l’orient mitjà en general, orígens, causes i situació sociopolítica actual, aspectes de caire organitzatiu, etc.

Vam tenir també l’oportunitat de conèixer-nos entre nosaltres. Serem una brigada de 5 persones, jo com a representant del nostre poble, Alella. Vull donar les gràcies a totes les persones que hi han al darrere de tot aquest projecte. També vull animar a tots els joves del poble a participar-hi.

Durant les següents aportacions al blog, presentaré l’organització que ens acull a Palestina, la Palestinian Farmers Union PFU i que és el que realment anem a fer allà, evidentment ja us escriuré des del seu país, Palestina.IMG-20180617-WA0007